DONANT SUPORT AL DESENVOLUPAMENT DEL TURISME  CULTURAL A NICARAGUA

Sóm na Maria Antònia Aloy, voluntària de Treball Solidari que des del 25 de febrer estic al departament de Madriz, Nicaragua, com a cooperant. Profitosa i intensa es prepara la meva estada en el segon país més pobre del continent americà. Donar el meu suport tècnic en la formulació d’un projecte que té com a repte combatre aquesta pobresa, almenys en un petit territori del país anomenat Totogalpa. Aquest municipi és una mostra representativa de la realitat del país: el 74% dels seus pobladors viuen per sota el llindar de pobresa, arribant fins a un 89% a les seves zones rurals. La seva gran dedicació és la terra, una terra que cada cop més es torna improductiva per l’escassetat d’aigua, manca d’aplicació de tècniques actualitzades, entre altres problemas. Però Totogalpa, terre d’ànecs en nàhualt, posseeix un potencial turístic que és el que pot contribuir a millorar els ingresos de les famílies de les comunitats. És l’aprofitament dels recursos culturals del municipi l’objecte del projecte a formular. I és que quasi un 80% de la seva població són indígenas chorotegas, una cultura precolombina que es manifesta a través d’art rupestre, artesania, danses, música, llegendes i mites, antics llocs ceremonials, etc. En definitiva una manera de viure lligada als recursos naturals que els envolten, perquè d’ells han viscut, viuen i viuran en un futur.

És l’exemple de la familia de Doña María Asunción López, una artesana que produeix “petates” (estores) amb tule, una planta que ha de comprar perquè l’huracà Mitch li va arrebatar la seva plantació. La seva casa és el seu lloc de producció, i al terra es passa asseguda durant moltes hores per poder produir un petate, del qual només en treurà de rendibilitat 5 córdobas (20 cèntims d’euro). “No vale la pena” em va dir quan li demanàvem pel seu ofici. Però una professió artesanal que forma part de les seves identitats si ha de valer la pena. D’aquesta manera el projecte preten atendre les necessitats de persones com Doña María Asunción, a qui facilitaría un lloc de treball digne i un punt de venda dels seus productes, amb els quals podria millorar els seus ingressos i la qualitat de vida de la seva familia.

    

Amb aquest testimoni i unes pinzellades de Nicaragua m’acomiad fins d’aquí a poc.

Una besada,

Maria Antònia

~ por descubrecentroamerica en 5 marzo 2010.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: